Description
La història comparada dels processos de construcció nacional britànic, francès, espanyol i portuguès durant l'era de les revolucions construïda a partir d'un corpus de relats de vida, constitueix una òptica nova. Encara que les fonts autobiogràfiques utilitzen la paraula nació i els termes que s'hi associen amb sentits diversos, es poden inferir una sèrie de patrons de significat comuns en els llenguatges nacionals emprats abans, durant i després de la revolució liberal. Així mateix, s'aborda la relació entre la diversitat cultural territorialitzada i els conflictes polítics de l'època, incloent els processos de secessió esdevinguts dins d'aquestes monarquies transatlàntiques en la seua problemàtica transformació en nacions imperials. Els resultats revelen un ús de la nació recurrent i relativament transversal en la codificació de les trajectòries vitals, i inclouen la proposta d'un model d'història conceptual alternatiu a l'oposició binària entre nacions modernes i nacions premodernes
