Description
Book SynopsisLa creació, per iniciativa del pare Jofré, del primer hospital d'Europa per a malalts mentals, l'Spital dels Ignoscents, és un dels mites més arrelats de la València baixmedieval. No obstant això, els nostres bojos, tot i que hi havia aquesta institució per a atendre'ls, durant els cinc segles següents van viure tancats en condicions lamentables i foren ridiculitzats en cerimònies rituals. Posteriorment, a la fi del segle XIX, van ser traslladats al convent medieval de Santa Maria de Jesús, on la seua situació no va millorar, mentre s'intentaven erigir sense èxit ambiciosos projectes per allotjar-los. Finalment, ja en els anys setanta del segle XX, es va inaugurar l'Hospital Psiquiàtric de Bétera, amb vocació de ser el millor d'Europa, quan el model en què es basava ja havia estat rebutjat per l'OMS dues dècades abans. Basat en la utòpica concepció de ciutat oberta, no va tardar a fracassar pel seu anacronisme. Aquesta obra aporta una síntesi molt eloqüent de les incoherències assistencials patides pels pacients mentals en el curs del temps, que assolirien el seu apogeu durant la commemoració institucional dels "600 anys de solidaritat".
