Description
Book SynopsisDurant la dècada de 1907 a 1917 va tenir lloc un període de crisi existencial i literària en la trajectòria de Valle-Inclán. En aquest temps comença a posar per escrit en la premsa les seues teories estètiques, textos en què es revela conscient d'un canvi lligat a la inquietud per la mortalitat, on prenen cos els pressupostos d'un art perdurable i no mimètic, i que culminen en la publicació del seu tractat d'estètica 'La lámpara maravillosa. Ejercicios espirituales' (1916), dels poemes de 'El pasajero', i de l'experiment narratiu 'La medianoche. Visión estelar de un momento de guerra' (1917). La poètica que Valle-Inclán desenvolupa en aquests llibres, el quietisme estètic, es consolida sobre un principi gnoseològic heretat del neoplatonisme i la tradició mística: la contemplació, un exercici de coneixement amorós que fonamenta una estètica i una poètica belligerants amb els codis de la literatura realista. Tot i que 'La lámpara maravillosa' és la poètica més completa i representativa d
