Description
Book SynopsisQuan em van proposar redactar l?estudi històric del desenvolupament urbanístic de la Platja de Palma, vaig acceptar l?encàrrec sense dubtar-ho, sabent que la meva condició d?estiuejant a s?Arenal des de la infància podia aportar un plus a l?obligat informe que havia d?adjuntar-se al Pla de Reconversió Integral que s?estava gestant. Però hi vaig posar una condició: l?estudi havia de ser tan extens com fos possible des del punt de vista històric, valorant el planejament més com una conseqüència necessària que com un element determinant.
Com a urbanista i ciutadà, sempre m?han interessat les circumstàncies que han generat la creació dels nuclis urbans. Abans, les demandes d?edificació s?instrumentalitzaven mitjançant plans d?eixample o de la simple parcellació per a usos familiars o d?estiueig, donant lloc a un augment extensiu de la població. Els canvis d?ordenació de la Llei del sòl de 1956, possibilitaren i regularen un canvi brusc d?ús, determinant el posterior desenvolupament intensiu del territori.
Aquesta alteració, popularitzada com a boom turístic, l?he exposada en la fase tercera de l?estudi on es desvetlla una possible organització concertada entre persones i institucions que, d?una manera activa, van impulsar el creixement desmesurat des de diverses oficines d?Europa. S?hi empraren els mecanismes del Pla general municipal, els plans parcials i els plans especials per ordenar la costa i el conjunt de l?àrea de la Platja de Palma. L?ordenació d?aquests plans, i fins i tot el seu incompliment, ha provocat intensos canvis socials i urbanístics.
Manuel Cabellos
