Description
Book SynopsisEn l'obra d'Unamuno i Ortega són ben visibles el dissens reformista i els recurrents atacs de melancolia. A l'Espanya franquista percebem una figuració triple de l'intellectual. Cadascun d'aquests models imagina, també des del dissens, la seua versió de societat ideal: entre els vençuts en la Guerra Civil trobem l'intellectual liberal, que apella a valors universals, i l'intellectual compromès d'esquerres, capficat en la utopia socialista-comunista d'emancipació del cos social. Entre els vencedors, l'intellectual nacionalista, especialment el falangista, progressivament crític i desencantat amb el franquisme. A partir dels anys seixanta, els filòsofs neonietzscheans espanyols van qüestionar la funció social de l'intellectual, independentment de la ideologia que abanderara. En l'Espanya posterior a la transició política, en nom del consens, vam veure el gremi intellectual justificar la democràcia naixent. No hi han faltat, però, les veus crítiques, coetànies i posteriors, que han atacar
