Description
Art (in)útil reflexiona al voltant de la idea d?artista emergent i institució cultural com a ens legitimador. El contingut d?aquest marc només és la punta de l?iceberg sobre la mediatització cultural entre art, artista i institució, però serveix per entendre com s?inicia l?artista en un circuit i quins mecanismes es fan servir per absorbir-lo. Així és com s?allunya l?art de ser una eina política crítica de pensament, i es converteix en producció i, per tant, en un producte més del context postfordista.
A partir del canvi de paradigma sobre la idea d?exposició amb l?objectiu de donar visibilitat a obres ?una visibilitat necessària perquè arribin a ser art?, Daniel Gasol es pregunta si l?artista s?adapta a la producció institucional que s?entén com a art. L?autor també valora si, per contra, és l?exposició institucional la que dota el treball d?una importància hipotètica, amb la conseqüència indirecta de generar legítimament creacions confrontants de semblança formal i conceptual.
Ga
